dilluns, 29 de desembre del 2008

Una dona incòmoda a La Vanguardia

El crític literari Julià Guillamon va publicar la crítica del llibre el 24/12/08 a La Vanguardia. L'article porta per subtítol 'Las andanzas de una joven nihilista y lúcida, y su mirada sobre la crisis contemporánea, suponen el prometedor debut de Montse Banegas'.

El diumenge 28 (i no és una inocentada!) a la secció de Cultura de la Vanguardia apareixia un reportatge sobre la generació d'escriptors menors de 40 anys, i Una dona incòmoda apareixia entre les novetats destacades de l'any.

diumenge, 21 de desembre del 2008

Referències al llibre

Han anat sortint diverses referències al web:

Entrevista amb l'autora al bloc Llegir en Cas d'Incendi

El portal Llibres Ebrencs es fa ressó del llibre

A Vilaweb surt entre les recomanacions pel Nadal

En Roc Casagran al seu bloc de l'in-directe també l'inclou entre les seves recomanacions.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Una dona incòmoda a E-notícies

E-notícies s'ha fet ressò de la novel·la en una crònica titulada "La sorpresa de la literatura catalana":

Montse Banegas (Flix, 1974) acaba de publicar "Una dona incòmoda" (Proa), la seva primera novel•la, malgrat "no haver guanyat cap premi literari ni ser doctora en filologia catalana" com ha explicat el seu editor, Bernat Puigtobella, en l'acte de presentació a la Llibreria Proa. "No es mou en els cercles literaris de Barcelona, ningú la coneixia, ningú sabia qui era", ha revelat l'editor durant la roda de premsa. "Ens arriba a través d'una agència literària, tampoc va a buscar la loteria d'un premi, però difícilment un primer llibre surt així", ha afirmat.

L'obra, en efecte, va tenir un recorregut peculiar perquè de l'agència va anar a parar a les mans del director general de Edicions 62, Fèlix Riera, que la va passar a Isidor Cònsul i aquest a l'esmentat Bernat Puigtobella. L'obra narra el "desassossec vital" d'una noia de poble -fumadora empedreïda i amb trastorns alimentaris, per cert-- que vol fugir dels pares ("la meva mare feia literalment por") perquè són "d'una austeritat afectiva esgarrifosa".

La protagonista es refugia en els llibres ("jo vaig a comprar llibres cada setmana igual que compro llet o tabac" i passa amb problemes per la pubertat i l'adolescència ("jo el que volia és ser normal") on confirma la seva "absoluta incapacitat per al flirteig". L'obra, de retruc, esdevé una crítica de Barcelona ("Barcelona és monstruosa") i, quan arriba a la facultat per a cursar història, de l'actual sistema universitari: "Déu meu, com podien deixar entrar a l'aula gent que no sabia què era la batalla de l'Ebre". Fins i tot explica "les intrigues (quasi cortesanes) de la universitat".